L'autèntica catedral del mar
Magalona, una petita illa volcànica entre estanys i el mar, és un dels indrets més màgics que trobarem a la densa i turística costa entre Adge i la Camarga, a la històrica i soferta Occitània.
Avui s’hi pot accedir a peu per un llarg sorral des dels afores urbans de Vilanova de Magalona o per la platja, es pot deixar el cotxe no gaire lluny, però a l’antiguitat només era accessible pel mar. S’han trobat restes etrusques i romanes i amb els visigots serà seu bisbal ja al segle VI. Ocupada després per sarraïns i francs, la comunitat va ser destruïda, abandonada i, tres segles més tard, novament poblada.
Els segles XII i XIII són el seu moment d’auge, quan es construeix l’actual catedral de Sant Pere i Sant Pau de Magalona, joia del romànic, amb murs que en molts llocs superen els dos metres de gruix i un llarg transsepte fortificat damunt dues torres.
A l’entrada trobem la delicada façana on es representen diverses escenes bíbliques i el timpà on apareix Crist en un tron i envoltat per un ruc, un àguila, un lleó i un bou. A l'interior captiva l’arc de mig punt coronat per la tribuna dels canonges, accessible per una escala. Un altre detall que fa volar la imaginació: al sud hi ha la capella de Santa Maria, comunicada originàriament amb el cementiri a través de la "Porta dels Morts".
La decadència s’inicia al segle XVI, quan el bisbe es va establir a Montpeller. Els edificis annexos van ser destruïts a poc a poc i la catedral desmantellada en part a partir del XVII. Durant la Revolució va passar a mans de l’Estat i en 1852 Fréderic Fabrége hi compra el domini i comença la restauració.
El segle XXI també aporta canvis: disset vitralls dissenyats per Robert Morris, de color mel i blau pàl·lid, es col·loquen als finestrals restaurats. I el festival de música que se celebra cada juny, una cita ineludible per escoltar música medieval, renaixentista o barroca, peces d’audició poc habitual i que entre els gruixuts murs de la catedral del mar sonen a celestials.
Magalona, una petita illa volcànica entre estanys i el mar, és un dels indrets més màgics que trobarem a la densa i turística costa entre Adge i la Camarga, a la històrica i soferta Occitània.
Avui s’hi pot accedir a peu per un llarg sorral des dels afores urbans de Vilanova de Magalona o per la platja, es pot deixar el cotxe no gaire lluny, però a l’antiguitat només era accessible pel mar. S’han trobat restes etrusques i romanes i amb els visigots serà seu bisbal ja al segle VI. Ocupada després per sarraïns i francs, la comunitat va ser destruïda, abandonada i, tres segles més tard, novament poblada.
Els segles XII i XIII són el seu moment d’auge, quan es construeix l’actual catedral de Sant Pere i Sant Pau de Magalona, joia del romànic, amb murs que en molts llocs superen els dos metres de gruix i un llarg transsepte fortificat damunt dues torres.
A l’entrada trobem la delicada façana on es representen diverses escenes bíbliques i el timpà on apareix Crist en un tron i envoltat per un ruc, un àguila, un lleó i un bou. A l'interior captiva l’arc de mig punt coronat per la tribuna dels canonges, accessible per una escala. Un altre detall que fa volar la imaginació: al sud hi ha la capella de Santa Maria, comunicada originàriament amb el cementiri a través de la "Porta dels Morts".
La decadència s’inicia al segle XVI, quan el bisbe es va establir a Montpeller. Els edificis annexos van ser destruïts a poc a poc i la catedral desmantellada en part a partir del XVII. Durant la Revolució va passar a mans de l’Estat i en 1852 Fréderic Fabrége hi compra el domini i comença la restauració.
El segle XXI també aporta canvis: disset vitralls dissenyats per Robert Morris, de color mel i blau pàl·lid, es col·loquen als finestrals restaurats. I el festival de música que se celebra cada juny, una cita ineludible per escoltar música medieval, renaixentista o barroca, peces d’audició poc habitual i que entre els gruixuts murs de la catedral del mar sonen a celestials.
.jpg)
Comentaris