In memoriam

 

El temps és atzarós a cada batec,

d’on l’adéu esdevé fins aviat, a reveure, avenir perdut.

Qui percep la durada d’un instant,

qui destria l’alenada de comiat?

Sóc notari de mots que ja no es diran,

de veus que no coregen res,

de verbs que dansen.

Donant fe de tristors avui, melangia demà, tendra evocació enllà.

Com l’home vell que encara sap de gregal i de xaloc,

mai no se’n va qui roman en un record.

© Joaquim Micó

A Carlos del Amo, mentre es gronxa entre les muntanyes i el cel del seu Riaño.