Presentació del meu nou llibre "Elogi dels fumuts"

 

Amb aquest cartell es presenta el meu llibre a Cubelles. A continuació us poso el contingut de la nota que ha distribuït l'organització a la premsa i als seus associats.

Moltes gràcies a Josep Lluís Villanueva i a Joan Vidal pel seu interès!

“Elogi dels fumuts” és el darrer llibre del penedesenc, nascut a Barcelona i resident a Cubelles, Joaquim Micó. Es tracta d’un recull de 12 contes que parlen sobre “la improbable extinció dels idiotes”. Al tombar de les seves pàgines, impregnades per tots els matisos del negre, desfilen un grapat de personatges que fan gala d’una infinita estupidesa: marit, polític, guerrer, somiatruites, maltractador, assassí, víctima, escriptor, lector... I com que l’estupidesa no té gènere, trobem tant de masculins com femenins o no binaris. A tothom li toca el rebre, però també, sovint, apareixen personatges semblants que reben l’elogi dels fumuts, dels perjudicats, dels insurgents que es rebel·len. Dotze relats, un dels quals té Cubelles com a escenari, ben plens d’ironia i mala baba on el surrealisme, l’absurd de la realitat o la cruesa despullada també fan acte de presència en no poques de les seves pàgines.

Joaquim Micó: De jove fa de tastaolletes fent de clown, de venedor de formatges, de periodista, de publicista, de relacions públiques del music hall El Molino, etc. fins que ensopega amb la revista de còmic Más Madera i comença a escriure guions, col·laborant amb alguns dels millors dibuixants d’humor del moment. Aviat compagina un bon grapat de feines com a narrador d’històries: guions de televisió (TVE, CB), contes infantils, negre literari, director d’una ràdio local (Ràdio Cubelles) o cap de premsa d’una productora de cine (Íxia Films).

I com no podia ser d’un altre manera, en mig de tant “frenesí” creatiu li comencen a ploure els reconeixements. El 1989, amb la primera novel·la, Qualsevol nit pot sortir el sol, guanya el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Juvenil; després seguiran altres, com ara 221-B Baker Street, Ulleres de soul... I, mentrestant, aprofita el seu temps lliure, que no és gaire, per llicenciar-se en Història Medieval.

El 1995, fart d’haver de pagar l’IVA de les factures que no cobra, arracona la seva creativitat literària dedicant-se a la docència i, més tard, a treballs directius en l’empresa privada.

No és fins a mitjans del 2018 que comença a enyorar picar lletres i decideix reprendre la seva activitat literària. Amb tan mala sort que escriu un relat breu, allò... per fer alguna cosa, i guanya el premi d’àmbit comarcal Els Cinc Pins (Sant Pere de Ribes), recaient en la seva addicció. El 2019 escriu un altre relat i guanya El Segre de Negre (Lleida). Continua la ratxa. No el deixen en pau ni durant el confinament i, mentre escriu “Elogi dels fumuts”, guanya el I Festival Literari Castell de Canyelles i ja el 2021 el XXXIII Premi Ferran Canyameres (Terrassa), quatre contes premiats que acabarà incloent en aquest mateix recull. Però no s’acaba aquí la cosa i durant el procés d’edició guanya el VI Premi Bellvei Negre amb la novel·la Mai no hem tingut París, una història sobre un assassí cinèfil.

Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, gallec, italià i a l’alfabet braille, i els còmics a l’alemany, anglès, àrab i francès. Poca conya!