Bertolt Brecht

Acabo de comprar unes entrades per a l'estrena de "La bona persona de Sezuan", a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. De fet els bitllets són pel segon dia de la representació; fa temps vaig sentir dir a un actor que era molt millor sempre la segona funció, habitualment per damunt de l'estrena, on, amb els nervis, els convidats, la manca de rodatge, etc. sovint hi ha alguna cosa que no surt prou bé, però que a la segona es poleix tot allò que no ha rutllat a la primera i ja es fa la representació tal com cal.  No sé si serà veritat absoluta, però em va semblar un argument amb prou pes per a anat al teatre a l'endemà de l'estrena. Ja us diré què tal la versió de l'obra si s'escau, però avui em serveix d'excusa per parlar de Bertolt Brecht, un dels meus dramaturgs favorits (l'altre és Dario Fo) des que al 1984 vaig veure "L'òpera dels tres rals" dirigida per Mario Gas i els grans Constantino Romero i Felip Peña en el repartiment. 

Dramaturg, lletrista, guionista, director de teatre, poeta, llibretista, crític literari, escriptor, autor i militant de la resistència, Bertolt Brecht és un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents de la història. De família benestant, el 1917 inicià estudis de medicina, i el 1918 participà, com a soldat sanitari, en la Primera Guerra Mundial. Relacionat amb els corrents expressionistes, el 1919 escriu la peça de teatre, Baal i inicià així la seva carrera com a dramaturg. Seguiren obres com ara Trommeln in der Nacht (‘Tambors en la nit’), Im Dickicht der Städte (‘En la jungla de les ciutats’), el 1928 assolí el primer gran èxit amb l'obra que abans us comentava: Dreigroschenoper (‘L’òpera de tres rals’), amb música de Kurt Weil i el famós personatge de «Mackie el Navalla». Amb aquesta obra, així com a Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny (‘Prosperitat i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1930), Brecht va començar a teoritzar sobre la concepció d’una manera diferent de fer teatre, que anomenà èpic, i molt més tard, dialèctic.

El 1928, ja separat de la seva primera dona Marianne Holf, es casà amb l’actriu Helene Weigel, que esdevingué gran col·laboradora de la seva activitat teatral i continuadora del la seva feina. L’any 1933 abandonà Alemanya per oposició al nazisme, contra el qual va escriure una obra demoledora:Furcht und Elend des Dritten Reiches (‘Terror i misèria del Tercer Reich’). A l'exili va residir en diversos països europeus, entre els quals Dinamarca i l’URSS, fins que s’instal·là a Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va estrenar a Zuric dues obres cabdals en la història del teatre del segle XX: Mutter Courage (‘Mare Coratge’, 1941) i Der gute Mensch von Sezuan (‘La bona persona de Sezuan’, 1943), justament l'obra per a la qual he comprat les entrades.

En la primera reprenia el mite matern ja utilitzat en Die Gewehre der Frau Carrar (‘Els fusells de la senyora Carrar’, 1937), que estava ambientada en la Guerra Civil Espanyola, i en la segona tractava la incapacitat d'exercir la bondat en un món que gira entorn dels diners. Amb Kaukasische Kreidekreis (‘El cercle de guix caucasià’), escrita el 1944, i Leben des Galilei (‘Vida de Galilei’), reelaborada repetidament del 1938 al 1956, l'autor nascut a Augsburg esdevenia ja cabdal en la història de la renovació de l’espectacle escènic. Vaig llegir en algun lloc que, en certa manera, és el pare del musical teatral modern. 

El 1947 fou cridat a Washington pel comitè d’activitats antiamericanes i, davant la pressió rebuda per la seva ideologia marxista, va decidir abandonar el país. A Zuric estrenà Herr Puntilla und sein Knecht Matti (‘El senyor Puntilla i el seu criat Matti’), obra amable escrita molt abans, i el mateix any s’establí al Berlín Oriental, on fundà la mític companyia de teatre Berliner Ensemble,  i més tard el teatre del mateix nom. L’any 1950 adquirí la ciutadania austríaca, però romangué a la RDA fins a la mort prematura per un atac de cor. La seva dona i col·laboradora, Helene Weigel, seguí amb la direcció de la companyia. Segons l'estudi recent de cartes i textos, les relacions entre el Berliner Ensemble i les autoritats comunistes van ser molt complicades. Els censors (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands) van arribar fins i tot a prohibir diverses peces, com ara Die heilige Johanna der Schlachthöfe  ('Santa Joana dels escorxadors') i el film Kuhle Wampe, un homenatge a la llibertat. Se sap que, en els seus últims dies, Brecht fins i tot feia acusacions de boicot i d'intents de "fer-lo desaparèixer" pel que els dubtes de la seva mort per atac de cor s'han fet molt intensos en els darrers anys.

Com autor cal destacar també Kleines Organon für das Theater (‘Petit òrganon per al teatre’, 1949), un treball sobre teoria del teatre i els reculls poètics Taschenpostille (‘Sermonari de butxaca’, 1927) i Hauspostille (‘Sermonari domèstic’, 1927).

Ara us deixo amb un dels seus poemes que més m'agrada: 

Diverses maneres de matar:

Hi ha diverses maneres de matar. A un home, pots clavar-li un ganivet a la panxa, o retirar-li el pa, o no tenir-ne cura quan està malalt, o entaforar-lo en una casa infecta, o fer-lo matar treballant, o incitar-lo al suïcidi, o fer-lo anar a la guerra, etc. Només unes quantes d’aquestes coses són prohibides al nostre Estat.