La volta al món en 80 dies

Hi ha moltes seqüències mítiques al cinema, la dutxa de Psicosi, el germans Marx cremant totes les fustes de camí a l'Oest, els helicòpters a Apocalypse Now, De Niro mirant-se al mirall a Taxi Driver, Bogart i Bergman a l'aeroport de Casablanca, la Fontana di Trevi a la Dolce Vita, i centenars i centenars o potser milers més. Moltes seqüències formen part també de la nostra vida, ens porten records, ens transporten a un lloc de la nostra memòria, ens evoquen algú, potser més d'un simple algú. Seria interessant fer l'exercici d'explicar la nostra vida des de les pel·lícules que ens han marcat, incloent les que hem vist en dies significatius de la nostra vida, encara que no siguin cap obra mestra.

El dia que jo vaig néixer els meus pares tenien previst anar al cine a veure "La volta al món en 80 dies" (Around the world in 80 days, Michael Anderson, EUA, 1956), una superproducció amb un llistat d'estrelles imponent:  David Niven, Mario Moreno "Cantinflas", Charles Boyer, Robert Newton, Ronald Colman, Marlene Dietrich, Frank Sinatra, Shirley MacLaine, Peter Lorre, Charles Coburn, George Raft, Buster Keaton i encara uns quants més, passant dels quaranta ens papers de totes les mides. El film va guanyar 5 premis Oscars entre altres moltes distincions. Naturalment és una adaptació de la novel·la homònima de Juli Verne i narra les aventures de Phileas Fogg, un autèntic cavaller anglès, que ha fet una aposta amb els seus companys de club, assegurant que és capaç de donar la volta a el món en 80 dies. Però un lladre ha robat 55.000 lliures del banc d'Anglaterra i un investigador perseguirà Fogg per tot el món pensant que ha estat ell.

El llibre el vaig llegir de jove tres o quatre cops i cada vegada trobava detalls nous, algun matís que enriquia la lectura. És un clàssic de les novel·les d'aventures que tothom hauria de llegir com a mínim un cop. Potser dos: una de nen o adolescent i una altra d'adult, ni que sigui per a retrobar-nos amb el nen/nena que vam ser. La pel·lícula és la típica producció pensada per a omplir cinemes i deixar tothom satisfet, sense cap altra pretensió, més que suficient perquè no decep en allò que proposa: divertiment, adaptació prou fidel i que cada dòlar invertit es vegi a la pantalla. Un entreteniment sucós afegit és mirar de trobar tots els famosos i famoses que apareixen, no és gens fàcil, alguns són simples cameos i van ben disfressats i maquillats... Hi ha unes quantes versions cinematogràfiques més de la novel·la, però cap està a l'alçada, no cal perdre el temps.

Certament l'inici de la meva vida narrat a partir del cinema hauria de començar amb aquesta pel·lícula que els meus pares havien de veure el dia del meu naixement, però que, culpa meva, no van poder veure fins a prou setmanes més tard. Gràcies a la novel·la de Verne, passats els anys, vaig començar a saber que res trobaria més interessant que escriure i viatjar. I poder compartir ambdues coses, és clar. 

Us deixo amb el trailer de la pel·lícula, segur que us entren ganes de veure-la.

La volta al món en 80 dies