El haiku

Ės una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses. Es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores, que normalment se substitueixen per síl·labes en altres llengües.

En el haiku modern cada cop és menys habitual seguir la tradició de les 17 mores però l'ús de la juxtaposició dels versos continua sent important,  units per signes de puntuació. La relació entre ells pot ser de total independència o un es pot subordinar, en sentit, a l'altre.

La seva poètica es basa en la sorpresa i bellesa que produeix la contemplació del món. Els autors de haiku s'anomenen haijin.

He volgut provar de fer uns quants i aquest és el resultat, espero que us agradin.

Sac de pel·lícules,

caixes metàl·liques,

24 somnis per segon.

Des del bosc de Sherwood

Peter Pan volia fer-se home

i es va fer un gegant.

El món són trossos d’un mapa

que el vent tragira,

tu els pots reunir o dispersar.

Quan el silenci avança

la paraula s’ofega,

el pensament és recança.

No sents picar la porta,

el brogit s’estampa

sense significar res.

Una estona no és temps,

negre sobre blanc s’amaga,

aviat ja serà després.

Els anys verds espurnen

abraçats al seu respit,

fes feix de tota llenya.

Ben i ben amunt s’alcen

les columnes del temple,

només el mot per esfondrar-se.

Pel record la memòria,

del cor la nostàlgia,

dels somriures tota la força.

Carabassa d’on brollà xarret,

fines sabates de cristall,

i el príncep fou un gripau.