Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990), va conrear tots els gèneres literaris, des de novel·les realistes fins a novel·les amb un gran idealisme simbòlic, passant per policíaques i psicològiques. També va escriure un bon grapat d'obres de teatre. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel·les com "Cendra per Martina" i "Totes les bèsties de càrrega" i amb el cicle novel·lístic "Temps Obert". La seva novel·la "Mecanoscrit del segon origen" és una de les més llegides en català. Militant anarquista i independentista de ben antic, la seva ideologia va significar la censura de la dictadura franquista, que condicionà part de la seva trajectòria. Les seves obres es van veure retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li va prohibir publicar deu llibres. Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra «La cua de palla». Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. En la novel·la negra destaquen dues joies: "Mossegar-se la cua" i "Joc brut". El llibre que avui destaquem "Trajecte final" és un recull de set contes, editat l'any 1975 i que pertany al gènere de ciència-ficció, si bé el conte "Cadàver" és ben negre (i no direm per què per evitar espòilers).
.jpg)
Comentaris