Casablanca

Què no s'ha dit d'aquesta pel·lícula del 1942 dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman? Un film mític que va guanyar tres Oscars (millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat) i sempre considerat com un dels millors de la història. Un èxit immediat des de l'estrena que ha perdurat fins els nostres dies. La crítica ha lloat les interpretacions carismàtiques de Bogart i Bergman, l'entesa entre aquests dos actors, la profunditat de tots personatges, la finesa del guió, les trames i subtrames i l'impacte emocional del conjunt de la pel·lícula. Aneu aquí a "Qué grande es el cine"


Es tracta d'un drama, entre romàntic i polític, que té com a protagonista Rick Blaine, el propietari d'un cafè situat a la ciutat marroquina de Casablanca durant la Segona Guerra Mundial. La trama principal és el conflicte entre Rick i Ilsa, un antic amor que apareix sobtadament al seu cafè amb el seu marit, que fuig dels nazis. Etc. No farem spoilers per si encara queda algú que no l'hagi vista (no sap el que s'està perdent).

Però aquest article no l'he obert per dir obvietats o per posar un enllaç a un vell programa enyorat pels qui estimem el cinema. La raó és una altra i m'ha semblat interessant compartir-la. Com passa sovint, busques una cosa i acabes trobant una altra de ben diferent; doncs justament m'ha passat a mi a l'hemeroteca de la Vanguardia, he trobat la crítica de l'estrena de Casablanca i, en mig de l'entusiasme absurd dels que no toquem gaire, m'he dit: això cap el blog. Dit i fet. L'article està amunt cap el mig i a la dreta, però mireu la pàgina sencera, tota ella paga molt la pena. Espero que aquest regal que us faig sigui el començament d'una bona amistat

Crítica de Casablanca