Em sembla que ja no som a Kansas

A "El màgic d'Oz" (1939)  Dorothy Gale (Judy Garland) diu al seu gos "Toto, I've a feeling we're not in Kansas anymore" quan arriben a un nou món ben estrany i meravellós damunt l'arc de Sant Martí.

Aquest és el perquè de la meva tria del nom del blog. "No som a Kansas" resum la idea que més enllà de la nostra realitat hi ha un món on tot és possible. Digueu-li somnis, fantasies, imaginació, idees, ficció, cine, literatura, art... D'això en parlarem.

Mireu també la pel·lícula si no la teniu present o ja fa massa temps de la darrera vegada, és alegre, entranyable i suggeridora, però a més és també un bocí d'història del segle XX: Un dels pocs films considerats "Memòria del Món" per la Unesco (com ara els films documentals dels germans Lumière, Metròpolis de Fritz Lang, del 1927 o Els oblidats, de Luis Buñuel, del 1950). També el 1989 la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va considerar «cultural, històrica i estèticament significativa» i la va seleccionar per a la seva preservació en el National Film Registry . I per si no fos prou està considerada com el tercer millor musical del cinema nord-americà per l'American Film Institute. Qui no s'emociona, un cop i un altre també, al sentir  Over the rainbow?

 Algun dia desitjaré despertar damunt una estrella. Despertar on els núvols són sota meu. On els problemes es fonen com gotes de llimona. Molt dalt de les xemeneies allà em trobaràs. En algun lloc damunt l'arc de sant Martí.

Deixeu-vos portar per la imaginació, ja no som a Kansas, però aneu amb compte amb la senyoreta  Gulch, la malvada bruixa de l'Oest!
  

https://youtu.be/vQLNS3HWfCM